La Lucy Barton, mare de dues filles adultes i vídua des de fa poc, és una escriptora d?èxit que viu a Nova York. Malgrat la seva separació, encara manté l?amistat amb en William, el seu primer marit i confident durant molt de temps. Tot recordant els anys d?universitat, el naixement de les filles, la dolorosa dissolució del seu matrimoni i les vides que van construir amb altres persones, ens endinsem en una relació de dècades tendra i complexa. Ai, William! copsa l?alegria i la tristesa de veure com els fills creixen i fan la seva; de descobrir secrets familiars que alteren tot el que ens pensem que sabem sobre els qui ens envolten, i la manera en què les persones vivim i estimem, contra tot pronòstic. La indomable veu de la Lucy Barton ens ofereix una reflexió profunda sobre el misteri de l?existència.
Elizabeth Strout va néixer a Portland, Maine, l?any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Em dic Lucy Barton, Tot és possible, Els germans Burgess, Olive Kitteridge (Premi Pulitzer 2009 i Premi Llibreter 2010) i Llum de febrer, totes cinc publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara el New Yorker i el New York Times.

A Nova Orleans, el 1937, un home i una dona ho sacrifiquen tot per una passió il·lícita. Al Mississipí, deu anys més tard, un presidiari es llança a travessar el riu inundat i arrisca la llibertat per salvar una embarassada. A partir d?aquestes dues narracions, Faulkner compon una simfonia d?alliberació i condemna, de supervivència i autosacrifici. A Les palmeres salvatges s?entrellacen dues històries que basteixen una novel·la captivadora que confronta l?ésser humà amb les forces de la natura i, sobretot, amb les seves pròpies passions, sentiments i ambicions.
Amb una prosa que deixa bocabadat, William Faulkner ens regala, un cop més, una obra de gran inventiva impregnada a cada pàgina del país que va fer seu.
William Faulkner va néixer a New Albany, Mississipí, el 25 de setembre de 1897. Va publicar el primer recull de poemes, The Marble Faun (El faune de marbre), l?any 1924 i, al cap de dos anys, la seva primera novel·la, Soldier?s Pay (La paga del soldat). El 1949, després d?haver escrit obres com ara Absalom, Absalom!, Mentre em moria o Llum d?agost, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Uns quants anys més tard, va publicar la trilogia dels Snopes ?composta per El llogaret, La ciutat i La mansió?, traduïda per primer cop al català en aquesta mateixa col·lecció. També va obtenir el Premi Pulitzer per A Fable (Una faula, 1954) i The Reivers (Els lladregots, 1962). Va morir el 6 de juliol de 1962 a Byhalia, Mississipí.

Fins que a Catalunya no hi arriba la Revolució Industrial ?que podem situar a la segona meitat del segle XVIII, quan s?autoritza el lliure comerç de Catalunya amb Amèrica?, la feina més estesa que hi havia i que aplegava més mà d?obra era la del conreu de la terra. I és precisament del món pagès, juntament amb la creença religiosa i la cultura llatina ?ben viva en algunes expressions?, d?on provenen la majoria de les dites que recollim en aquesta obra, un veritable tresor de llengua i de saviesa popular que s?ha anat formant i acumulant al llarg de molts i molts segles d?història. Un extraordinari patrimoni immaterial, doncs, que enriqueix la nostra capacitat d?expressió i, en conseqüència, de comunicació i de pensament.
Josep Espunyes i Esteve neix a Peramola (Alt Urgell) l?any 1942. De jove treballa de pagès a casa, una feina que compagina amb l?estudi del batxillerat matriculat lliure. L?any 1964 es trasllada a Barcelona, on estudia català ?llengua que no se li havia ensenyat a l?escola perquè hi era prohibida? i s?inicia en el treball de correcció de textos per a diverses editorials. Ha escrit poesia, narrativa i obra d?investigació històrica i lingüística, a part de col·laborar en diverses publicacions periòdiques catalanes: Avui, CADÍpedraforca, Canigó, El Món, Llengua Nacional, Lo Banyut, Pirineu Actual i Viure als Pirineus.

Als seixanta-cinc anys, Julius Hertzfeld, un destacat psiquiatre de San Francisco, s?assabenta que pateix una malaltia greu. Després d?assumir el dur i inesperat cop, fa balanç de la seva vida i es pregunta fins a quin punt ha ajudat els seus pacients. Remenant els historials, rescata el d?en Philip Slate, un antic pacient a qui havia tractat d?una addicció sexual. Aquell atractiu home, solitari i arrogant, era un dels seus fracassos més evidents. En Julius decideix reprendre el contacte amb ell i descobreix, sorprès, que s?està formant per ser terapeuta. Segons en Philip, la seva salvació va ser descobrir el pensament d?Arthur Schopenhauer, el gran filòsof del pessimisme. Plegats arribaran a un acord: en Julius accepta supervisar les pràctiques d?en Philip, però només si ell assisteix primer a la seva teràpia de grup durant sis mesos.
En aquesta novel·la, Irvin D. Yalom combina d?una manera magistral psicoanàlisi, filosofia i ficció, i debat sobre les fragilitats de l?ésser humà i la difícil cerca de l?autoconeixement.
Irvin D. Yalom (Washington, 1931), fill d?una família humil d?origen jueu, és escriptor i professor emèrit de Psiquiatria a la Universitat de Stanford. Després d?anys d?escriure assaigs, quan en va fer seixanta es va convertir en autor de novel·les de ficció i va assolir un gran èxit mundial. D?entre les seves obres, que han estat traduïdes a diversos idiomes, també destaquen El dia que Nietzsche va plorar, En el cor de la nit, El problema de Spinoza, Criatures d?un dia i Memòries, totes elles publicades per Edicions de 1984.

El volum que teniu a les mans ofereix per primera vegada tota la poesia escrita per T. S. Eliot (tant la que publicà com la que no) ordenada cronològicament, des de l?escola secundària fins a la mort. Ens permet, per tant, observar el llarg recorregut que va des de la seva insatisfacció amb un «estil poètic esgotat», passant per la descoberta dels simbolistes francesos i la consegüent ruptura de formes i de temes ?que s?inicia amb Prufrock i culmina amb La terra erma?, fins al lent progrés cap a un llenguatge en què «sols per la forma, per l?ordre, / poden les paraules o la música assolir / la quietud, com un gerro xinès continua / movent-se perpètuament en la seva quietud». Un llenguatge que troba la seva plena maduresa, juntament amb «la conciliació i el consol», en els Quatre quartets. Veiem, doncs, com, dels versos sarcàstics de joventut, com d?una pobra eruga, en va sortint la bella papallona definitiva que marcarà el rumb de la poesia moderna universal. Ja D. H. Lawrence havia escrit que «l?únic camí per a la poesia actual ha de ser directe, nu i rocós» perquè pugui respondre al repte de donar expressió al desgavell, la buidor espiritual i els sofriments tant personals com col·lectius del seu segle, «un món confús i obscur, contorbat per presagis de por». Un llenguatge matisat sovint per la ironia i, com descobrirà el lector en els versos més propers a la vida quotidiana, també per l?humor.
El poeta, dramaturg i crític literari T. S. Eliot (Saint Louis, Missouri, 1888 ? Londres, 1965) va estudiar Filosofia a la Universitat Harvard. Més endavant es va traslladar a França i al Regne Unit per continuar-se formant. Un cop a Londres va trobar feina al Lloyds Bank i va conèixer Ezra Pound, qui el va introduir en el món literari anglès. El 1925 va començar a treballar a l?editorial Faber & Gwyer, on va acabar ocupant el càrrec de director. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (1948) per la seva contribució a la poesia moderna, és un dels poetes més rellevants en llengua anglesa del segle XX.

Aquesta novel·la és la història d?un suís de Neuchâtel, Gustau Rouquier, que a les darreries del segle XIX arriba a Barcelona en plena joventut contractat per la Hispano-Suiza. Al cap de tres anys, instal·la pel seu compte un taller de gravats de coure per a l?estampació. Rouquier és una complexa barreja d?escepticisme moral i d?hedonisme prou sui generis per no comprometre en cap circumstància el seu sentit pràctic i tradicional, però, sobretot, és un personatge d?una solidíssima humanitat que el converteix en l?autèntic patriarca de tres generacions: les tres generacions que constitueixen la família Rouquier, des del fill gran, l?Albert, precoç aventurer ansiós de llibertat, seductor i sibarita proveït d?una innata saviesa mundana, passant per tots els personatges que formen l?obscur però apassionant univers dels Rouquier, reclòs, com tantes obres de Benguerel, en el seu barri sofert.
Xavier Benguerel va néixer el 1905 al barri del Poblenou i va viure la Guerra Civil del primer a l?últim dia. Li va tocar sortir cap a la frontera amb l?allau de fugitius, camí de França. De Barcelona a Girona, de Girona a Agullana, d?Agullana a les Illes, pel coll de Manrella. De les Illes al Voló, a Perpinyà, a Tolosa... i així fins a Marsella. Després cap a Amèrica, l?Argentina, Xile... Va viure a l?exili durant setze anys. Va rebre el Premi d?Honor de les Lletres Catalanes el 1988. Va morir a Barcelona el 1990. És autor de diverses obres, entre les quals destaca Els vençuts, també publicada en aquesta mateixa col·lecció.

La Rússia de Putin no s?entén sense la humiliació que va representar l?esfondrament de la Unió Soviètica de la mateixa manera que l?arribada de Hitler al poder no s?entén sense la humiliació que van representar per a Alemanya les reparacions de guerra imposades el 1919 pel Tractat de Versalles. El llibre comença el 2006 amb l?assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia i del policia exiliat a Londres Aleksandr Litvinenko. Putin, un home del KGB, un txequista, governa des de la tardor de 1999 amb la intenció de fer de Rússia un estat policial i perpetuar-se en el poder.
Refer l?imperi aplicant a Ucraïna la doctrina soviètica de «sobirania limitada», desencadenant una guerra civil, annexionant-se Crimea i ocupant el Donbass és un dels deliris que Putin té al cap, alhora que vol que Europa se senti amenaçada, i aprofitarà qualsevol escletxa per entrar-hi. ¿Era darrere de la crisi catalana del 2017? ¿Es tractava de sacsejar Espanya, un dels flancs més fràgils de la UE? ¿I com de malament es portarà amb els EUA de Joe Biden?
Llibert Ferri Mateo és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i va estudiar ciències socials a l?ICESB. Entre el 1987 i el 2007 va ser enviat especial de TV3 a l?Europa central i oriental i a l?antiga Unió Soviètica. Autor de diversos llibres, és col·laborador habitual del diari Ara en temes de Rússia i de l?est d?Europa.

Els personatges principals dels cinc relats que componen Temps curvilini a Krems s?enfronten a un temps que sembla no tenir ni principi ni final, una dimensió que s?estén en totes direccions. El passat i el present són intercanviables, el futur es duplica en els records i el temps és una línia corba. Tots cinc protagonistes es fonen en una mateixa persona que, com l?autor, ha arribat a la vellesa i veu l?existència des d?aquesta nova perspectiva privilegiada. En aquest volum, ple de matisos i emocions, Claudio Magris explora totes les facetes del temps, però també parla d?identitat, fronteres, amor, escriptura i pèrdua, tots ells temes recurrents en la seva obra.
Claudio Magris (Trieste, 1939) és escriptor, traductor i catedràtic universitari. De la seva extensa i premiada obra, a Edicions de 1984 hem publicat Il·lacions al voltant d?un sabre (1984), El Danubi (1986), A cegues (2005), Vostè ja ho entendrà (2006), El viatjar infinit (2005), La història no s?ha acabat. Ètica, política i laïcitat (2006), Alfabets (2008), No és procedent (2015) i Instantànies (2016).

Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure. L?Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. Quan el seu marit, un taxista faldiller, l?abandona, es troba sola al càrrec de tres fills en una ciutat devastada per la crisi econòmica. Mentre la beguda es converteix en el seu gran aliat, els nens fan mans i mànigues per ajudar-la, però d?un en un l?abandonen per salvar-se a si mateixos. Tots menys en Shuggie, el més petit de tots, que es nega a rendir-se. Ell és diferent. Els nens del barri li fan la guitza, però ell està convençut que, si s?hi escarrassa, pot ser normal com la resta i ajudar la mare a fugir d?aquest lloc sense esperança. La història d?en Shuggie Bain és una novel·la commovedora sobre l?aferrissada lluita d?un fill per salvar la seva mare. Amb aquesta història de frustració, addicció i amor incondicional, Douglas Stuart deixa al descobert la crueltat de la pobresa i els límits de l?amor.
Douglas Stuart (1976) va néixer a Glasgow. Després de llicenciar-se al Royal College of Art de Londres es va traslladar a Nova York, on va començar la seva carrera com a dissenyador de moda. Durant anys va alternar la feina de dissenyador i l?escriptura. Els seus escrits es publicaven a The New Yorker i Literary Hub. La història d?en Shuggie Bain, la seva primera novel·la, ha rebut el Premi Booker 2020 i s?ha traduït a més de trenta idiomes.

Illa Flaubert narra la història d?un professor de literatura que, colpit per la mort de la seva mare, decideix refugiar-se en el far d?una illa abandonada a la recerca de la solitud i de si mateix. A través d?aquesta paràbola dels problemes eterns de la condició humana, Miquel Àngel Riera reflexiona sobre el pas del temps, la solitud, el sexe, la bellesa i la mort. Illa Flaubert va ser guardonada amb els premis Josep Pla, Ciutat de Barcelona, Joan Crexells, Crítica Serra d?Or i Nacional de la Crítica.
El poeta i narrador mallorquí Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 ? Palma, 1996) va escriure els seus primers poemes amb només dotze anys i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1956. La seva obra literària, guanyadora de nombrosos premis i traduïda a diversos idiomes, constitueix una de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Va ser guardonat també amb la Creu de Sant Jordi (1988) i el Premi Ramon Llull (2008).